Els últims dies de novembre han estat marcats per una dinàmica atmosfèrica plenament hivernal als Pirineus. Després d’unes setmanes amb més variabilitat, hem entrat en un patró dominat per temperatures clarament per sota de la mitjana i successives adveccions de nord que han afectat de manera especial el vessant septentrional de la serralada.
El resultat: contrastos molt evidents en la distribució i el manteniment de la neu, un fenomen recurrent però que enguany s’ha manifestat amb una nitidesa notable.
Una primera nevada que marcava tendència
Fa pocs dies vam publicar un vídeo en directe des del Port de la Bonaigua, on ja es podia observar l’aspecte que havia deixat la primera nevada significativa del període. Aquell episodi, generat per un flux marcat del nord, va deixar:
- Precipitació moderada al vessant de barlovent
- Un mantell nival uniforme
- Un ambient fred i humit, típic de les entrades atlàntiques
Lluny de ser un episodi aïllat, aquesta primera nevada va ser el preludi d’un seguit d’impulsos de nord que s’han anat repetint al llarg de la setmana.
Les successives adveccions de nord: el motor del paisatge blanc
Entre finals de novembre i l’inici de desembre, diverses situacions de nord han afectat especialment:
- La vall d’Aran
- La Bonaigua
- Tot el vessant septentrional del Pirineu
Aquests episodis han mantingut un patró constant: aire humit atlàntic que xoca contra la serralada, ascendeix i condensa, generant nevades freqüents i molt eficients.
L’efecte orogràfic, clau per entendre-ho
- Més precipitació al vessant nord, gairebé sempre en forma de neu gràcies a un fred persistent.
- Temperatures negatives durant moltes hores fins i tot en cotes altes, cosa que ha ajudat a mantenir la neu sense grans fusions.
- Superposició de capes de neu, reforçant el mantell al llarg dels dies.
El resultat és un paisatge nival sòlid i consolidat en moltes zones del vessant nord, especialment en cotes mitjanes i altes.
Un contrast evident: el vessant nord versus el vessant sud
En tornar a visitar la zona dies més tard, la imatge era pràcticament calcada… però encara més marcada:
- Vessant nord: mantell continu, gruixos modestos però ben distribuïts i un paisatge clarament hivernal.
- Vessant sud: aspecte sec, marronós i amb molt poca neu.
Aquest contrast respon a dos factors principals:
Diferències de precipitació
Les adveccions de nord són molt productives a barlovent, però a sotavent la precipitació cau en picat. El flux perd humitat en superar la carena i les nevades al vessant sud són testimonials o inexistents.
El vent de nord com a agent erosiu
El vent intens associat a aquestes situacions:
- Transporta i redistribueix la poca neu existent
- Afavoreix la sublimació en un ambient molt sec
- Degrada ràpidament qualsevol mantell feble
- Deixa el sòl exposat i amb taques de neu molt disperses
Un patró típic… però enguany especialment marcat
Els contrastos entre vessants són habituals al Pirineu, però la combinació d’aquest final de novembre —fred persistent, entrades consecutives de nord i vent intens— ha generat una situació especialment gràfica.
En les imatges del vídeo que acompanyem es pot observar una autèntica “frontera visual” entre el blanc del vessant nord i els tons terrosos del vessant sud. Una demostració perfecta de com la meteorologia i l’orografia modelen el paisatge de muntanya.
I de cara als pròxims dies?
Amb la temporada d’hivern encara a les beceroles, caldrà veure si el patró es manté o si les pròximes situacions aporten neu també al vessant sud.
El novembre, però, ens deixa una lliçó clara:
👉 L’orientació i la direcció del vent són determinants per entendre el comportament del mantell nival pirinenc.
