Avui visitem un dels gegants de tres mil metres d’altitud dels Pirineus, el Tuc de Molières, frontera entre Catalunya i Aragó i el pic més alt de la Val d’Aran. El riu Noguera Ribagorçana, neix al vessant est de la muntanya. Tots els detalls a continuació:

L’ascensió al Tuc de Molières  (3.010 m) és un dels tres mil del Pirineu més assequibles per pujar. Situat en un entorn excepcional, esdevé un dels millors miradors del vessant N del Massís de la Maladeta i la Cresta Salenques-Margalida. Situat en el cordó granític del Pirineu, és fronterer entre Catalunya i Aragó. Té un recorregut que és pot fer amb un o dos dies, pernoctant al refugi de Molières, reinaugurat el 2011, situat a 2.390 metres d’altitud, al Pirineu Occidental, sobre l’estany Inferior de Molières.

COM S’HI ARRIBA?

L’accés és fàcil. Hem d’arribar a la boca sud del túnel de Vielha i deixar el cotxe a l’aparcament. Des d’allà agafarem ja el camí per fer l’excursió.

El Clima:

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la Val d’Aran és l’únic indret de Catalunya que té un clima diferent al mediterrani: l’Oceànic. La precipitació mitjana anual és elevada, al voltant dels 900 mm, tot i que es troba repartida de forma molt regular durant tot l’any. Al trobar-se en l’àrea pirinenca, les temperatures hivernals són fredes, amb mitjanes de les mínimes per sota dels 0 ºC al fons de la vall i més extremes als cims, i els estius suaus, amb mitjanes de 17 ºC a la vall i 14 ºC a la muntanya. Finalment, fer menció que el període lliure de glaçades s’estén entre els mesos estivals: juny, juliol i agost.

LA NOSTRA PROPOSTA DE RUTA:

• Pics a realitzar: Tuc de Molières (3.010 m)
• Duració de la ruta: Un o dos dies (pernoctant al refugi)
• Distància total: 14,45 km
• Desnivell acumulat (en total): 1.404 m (Altitud mínima:  1.596 m / Altitud màxima: 3.010 m)
• Temps total (sense parades): 10:30 h
• Punt d’inici i final: Boca S del  Túnel de Vielha
• Dificultat: Difícil
• Època recomanada: És pot realitzar durant tot l’any. Tot i això, a l’hivern, tenir en compte que cal anar ben equipats per les condicions meteorològiques adverses o del propi terreny. Elevada atenció amb el perill d’allaus, consultar l’estat de la zona abans de realitzar la ruta.
• Material necessari: Grampons i piolet, segons l’època de l’any. Mapes ( Benasque-Ball de Benás 1:40.000. Editorial Pirineo /
  La Ribagorça 1:25.000. Editorial Alpina / Val d’Arán 1:40.000. Editorial Alpina)

DADES TÈCNIQUES DE LA RUTA

Iniciem el recorregut a l’aparcament de la Boca S del Túnel de Vielha, on trobem l’antic refugi Hospital de Viella – Sant Nicolau amb una gran esplanada per deixar els cotxes.

No fa molt que caminem, que s’arriba còmodament al Salt de Molières (0:20h).

És continua el tram de pujada constant, vorejant algun riu amb corriols molt ben marcats.

Més endavant, és comença a trobar algun tram més rocós, amb indrets puntuals de grimpada fàcil, fins arribar al refugi de Molières (1:45h), on és pot optar per pernoctar, un refugi lliure, reinaugurat el 2011.

Seguim pujant, seguint les fites de pedra, cap als estanys que és localitzen al peu de la nostra muntanya i punt culminant de la ruta.

Així doncs, vorejant els estanys, deixem endarrere l’últim, i a partir d’ara torna el fort desnivell cap a una àrea de grans blocs de pedra.

Aquí s’hi localitzen moltes variants de camins, els quals la majoria porten el mateix indret i direcció.

Finalment, arribem a la cresta, que a través d’una petita grimpada, passent a l’altre costat, que resseguint la carena arriben finalment al nostre cim: Tuc de Molières (3.010 m) amb 3h aproximadament.

Des del cim, tenim excepcionals vistes de l’Aneto, la glacera permanent i la Maladeta.

Per tornar al nostre punt d’inici, fem el mateix camí a l’inversa fins arribar a la boca S del Túnel de Vielha.

COMARCA: Val d’Aran

LLOC: Tuc de Molières