Cotxes coberts per una fina capa groga, basses i estanys tenyits de color daurat, camins empolsinats i fins i tot congestes de neu esquitxades de groc. Durant les darreres setmanes, molts racons del Pirineu han presentat una imatge sorprenent que no ha passat desapercebuda.
La responsable és una autèntica explosió de pol·len dels pins, especialment del pi roig (Pinus sylvestris), una de les espècies forestals més abundants de les nostres muntanyes.
Però, per què aquest any el fenomen ha estat tan espectacular?
Un hivern i una primavera ideals per als boscos
La resposta cal buscar-la en la meteorologia dels darrers mesos.
Després de diversos anys marcats per períodes de sequera, l’hivern i la primavera de 2026 han estat especialment generosos en precipitacions a bona part del Pirineu. Les abundants pluges i les nevades han permès que els boscos disposessin d’una gran reserva hídrica just en el moment més important del cicle vegetatiu.
Quan un arbre disposa d’aigua suficient i les temperatures són favorables, pot destinar més energia a la reproducció. En el cas dels pins, això es tradueix en una producció molt més elevada de flors masculines i, conseqüentment, de pol·len.
El resultat ha estat una de les temporades de pol·linització més intenses que es recorden en moltes zones del Pirineu.
El pi roig, una fàbrica de pol·len
A diferència d’altres plantes que depenen dels insectes per transportar el pol·len, els pins utilitzen el vent com a principal sistema de reproducció.
Per augmentar les possibilitats que els grans de pol·len arribin fins als cons femenins, aquests arbres en produeixen quantitats enormes. Es tracta d’una estratègia poc eficient però molt efectiva quan es disposa de milions de partícules en suspensió.
Cada primavera, els boscos alliberen autèntics núvols de pol·len que poden recórrer quilòmetres impulsats per les corrents d’aire. Quan la producció és excepcional, com aquest any, el fenomen esdevé perfectament visible a simple vista.
El vent i les tempestes han amplificat el fenomen
Si la producció de pol·len ja ha estat extraordinària, la meteorologia dels darrers dies ha contribuït encara més a fer visible el fenomen.
Les ratxes de vent associades als canvis de temps i les tempestes de tarda han sacsejat els boscos i han alliberat grans quantitats de pol·len acumulat als arbres. Sovint, després d’una ventada o abans d’una tempesta, es poden observar autèntics núvols groguencs elevant-se entre els pins.
Una vegada dipositat al terra, el pol·len s’acumula fàcilment en superfícies llises o en zones on l’aigua queda estancada.
Per aquest motiu, aquests dies ha estat habitual veure cotxes completament grocs, basses cobertes per una pel·lícula daurada o acumulacions espectaculars als marges dels estanys de muntanya.
Quan el pol·len arriba fins a la neu
Una de les imatges més curioses que deixa aquest fenomen és la coloració groguenca que adquireixen alguns congestes i claps de neu de les zones d’alta muntanya.
Tot i que sovint es pot confondre amb pols sahariana, en molts casos el responsable és simplement el pol·len transportat pel vent des dels boscos situats a cotes inferiors.
Aquesta situació és especialment visible durant la primavera avançada, quan encara persisteixen neveres als cims mentre els boscos es troben en plena fase reproductiva.
Un fenomen natural beneficiós per als boscos
Malgrat les molèsties que pot provocar a les persones sensibles o als qui acaben de rentar el cotxe, aquesta espectacular presència de pol·len és una excel·lent notícia per als ecosistemes forestals.
La gran producció observada aquest any és un indicador indirecte del bon estat fisiològic de molts boscos després de mesos amb disponibilitat abundant d’aigua. També és un senyal que els arbres disposen dels recursos necessaris per completar amb èxit el seu cicle reproductiu.
Ara, a mesura que avancin les setmanes i arribin noves precipitacions, la major part d’aquest pol·len acabarà desapareixent dels carrers, camins i vehicles.
Però durant uns dies més, el color groc continuarà recordant-nos que els boscos del Pirineu viuen una de les seves èpoques més actives de l’any.
Albert de Gràcia
