Si hi ha una silueta inconfusible al Pallars Sobirà, aquesta és la de la Geganta Adormida. Visible des del congost de Collegats i des de bona part del Pla de Corts, la Serra de Peracalç dibuixa al paisatge la figura d’una dona estirada mirant al cel. Una forma tan sorprenent que, des de fa generacions, ha alimentat llegendes i ha esdevingut una de les imatges més emblemàtiques d’aquest sector dels Pirineus.
Però darrere aquesta curiosa silueta s’amaga una història encara més fascinant: la d’un antic mar tropical que ocupava aquestes terres fa més de cent milions d’anys.
Una geganta de pedra
La Serra de Peracalç s’aixeca sobre la vall de Collegats i l’Estany de Montcortès, oferint una panoràmica espectacular sobre el Baix Pallars. Quan observem la seva carena des de la distància, és fàcil identificar-hi els peus, el cos, el pit i el cap d’una dona estirada.
El punt més elevat de la serra és el Tossal de l’Àliga, amb 1.315 metres d’altitud, que coincideix amb el que popularment es considera el pit de la Geganta. Des d’aquest magnífic mirador es gaudeix d’unes vistes excepcionals sobre Collegats, la vall de la Noguera Pallaresa, el Pla de Corts i bona part de les muntanyes del Pallars.
Quan el Pallars era un mar tropical
La Serra de Peracalç està formada principalment per calcàries bioclàstiques del Cretaci inferior, dipositades fa entre 100 i 130 milions d’anys en un mar càlid i poc profund.
Aquestes roques contenen abundants orbitolines, uns petits organismes marins unicel·lulars amb closca calcària que van proliferar en els mars tropicals de l’època. Encara avui és possible trobar-ne restes fossilitzades a moltes de les roques de la serra.
Imaginar aquest paisatge cobert per aigües cristal·lines i poblades d’organismes marins pot semblar difícil, però és precisament l’origen d’aquestes muntanyes.
Milions d’anys més tard, durant la formació dels Pirineus, els moviments tectònics van elevar aquests sediments marins fins a convertir-los en les muntanyes que observem actualment. Posteriorment, l’erosió provocada per l’aigua, el gel i els canvis de temperatura va modelar el relleu fins a donar-li la forma actual.
La llegenda de la Geganta Adormida
Com passa sovint als Pirineus, la geologia conviu amb les llegendes.
La tradició popular explica que una geganta recorria les muntanyes del Pallars quan va quedar captivada per la bellesa d’aquest territori. Va decidir estirar-se per contemplar el paisatge i descansar una estona. El descans, però, es va allargar eternament i la geganta va acabar convertint-se en pedra, formant la muntanya que avui coneixem.
Sigui certa o no la llegenda, el perfil de la serra continua despertant la imaginació de tothom qui passa per Collegats.
Un territori ple de patrimoni
La visita a la Geganta Adormida es pot complementar amb alguns dels indrets més interessants del Pla de Corts i el Baix Pallars.
Molt a prop trobem el Dolmen de Perauba, un monument megalític amb més de quatre mil anys d’antiguitat que testimonia la presència humana en aquestes terres des de la prehistòria.
També destaca l’Estany de Montcortès, l’únic llac natural d’origen càrstic de Catalunya, un espai d’altíssim valor ecològic i científic.
A pocs quilòmetres hi ha Peramea, considerat un dels pobles medievals més ben conservats dels Pirineus, amb les seves muralles, la plaça porxada i l’impressionant om medieval.
La descoberta es pot completar visitant el congost de Collegats, amb les seves espectaculars parets calcàries, o Gerri de la Sal, on encara es conserva el patrimoni vinculat a l’explotació tradicional de la sal.
Un dels grans paisatges del Pallars
La Geganta Adormida és molt més que una curiosa forma al paisatge. És un llibre obert sobre la història geològica dels Pirineus, un mirador privilegiat sobre el Pallars i un espai on natura, patrimoni i llegenda es fusionen de manera excepcional.
La propera vegada que travesseu Collegats, atureu-vos un moment i observeu la seva silueta. Potser hi veureu una geganta descansant. O potser hi descobrireu les petjades d’un antic mar tropical que va existir fa més de cent milions d’anys.
23-06-2026
Albert de Gràcia
