Quan caminem per un bosc del Pirineu, és fàcil que ens passi desapercebut un dels elements més fascinants que tenim sota els peus. Són aquells grans monticles formats per branques, pinyes, herba i altres restes vegetals que apareixen al sotabosc.
Són els formiguers de les formigues vermelles, i a l’interior s’hi amaga una autèntica ciutat subterrània. Algunes colònies poden arribar a reunir centenars de milers de formigues, perfectament organitzades i capaces de transformar completament el seu entorn.
Una ciutat sota les branques
El que veiem des de fora és només una petita part del formiguer.
El gran monticle que sobresurt del terra funciona com una mena de coberta protectora del niu, que continua sota terra. En algunes zones del Pirineu, aquests formiguers poden superar el metre d’alçada i estar formats per una enorme quantitat de materials vegetals.
A l’interior, milers de formigues treballen de manera coordinada. Hi ha obreres que busquen aliment, altres que tenen cura de les cries i individus que defensen la colònia.
I tot aquest sistema funciona gràcies a una comunicació constant basada, entre altres mecanismes, en pistes químiques que permeten a les formigues trobar el camí fins als llocs on hi ha aliment.
Un sistema de calefacció natural
Però hi ha una altra curiositat que explica molt bé la sofisticació d’aquestes colònies.
Els formiguers no estan construïts a l’atzar.
La seva forma i orientació poden ajudar a captar i conservar la calor del sol. En alguns casos, la part més suau i extensa del monticle està orientada cap al sud, de manera que rep més radiació solar i contribueix a mantenir unes condicions adequades a l’interior.
Així, mentre nosaltres veiem simplement un munt de branques al mig del bosc, sota aquella estructura hi ha tot un sistema que permet a la colònia regular les seves condicions internes.
És una petita obra d’enginyeria construïda per milers d’animals diminuts.
Formigues i pugons: una relació sorprenent
I encara hi ha una relació especialment curiosa.
Les formigues poden mantenir una mena de “ramats” de pugons.
Aquests petits insectes s’alimenten de la saba de les plantes i excreten una substància ensucrada coneguda com a melassa. Les formigues la recol·lecten com a font d’aliment i, a canvi, protegeixen els pugons davant dels seus depredadors.
És una relació sorprenent perquè ens recorda que, fins i tot entre animals molt petits, poden existir sistemes de cooperació extraordinàriament complexos.
Al mateix temps, les formigues també capturen altres petits animals i insectes, que transporten fins al formiguer per alimentar la colònia.
Aliades del bosc
Aquesta activitat converteix les formigues en una peça important dels ecosistemes forestals.
Les seves excursions constants pel sotabosc i pels arbres les posen en contacte amb una gran quantitat d’insectes. La seva activitat depredadora pot contribuir a mantenir sota control determinades poblacions d’invertebrats i, per tant, formar part dels mecanismes naturals que regulen els ecosistemes.
A més, les formigues mouen materials, remouen el sòl i participen en processos ecològics que contribueixen al funcionament del bosc.
No són simplement habitants del sotabosc.
I com es defensen?
Si mai ens acostem massa a un d’aquests formiguers, probablement descobrirem ràpidament que les seves habitants no tenen gaire interès que les molestem.
Les formigues vermelles poden defensar-se amb mossegades, però també utilitzen una arma química molt característica: l’àcid fòrmic.
Davant d’una amenaça, poden projectar-lo per dissuadir possibles depredadors. En algunes espècies presents al Pirineu, aquest àcid pot arribar a ser llançat a una certa distància.
Per això, la millor manera d’observar un formiguer és mantenir-nos-en una mica allunyats i evitar trepitjar-lo o manipular-lo.
La propera vegada que durant una excursió trobem un d’aquests curiosos monticles al mig del bosc, val la pena aturar-nos un moment.
Perquè allò que sembla simplement un munt de branques és, en realitat, una enorme societat animal perfectament organitzada, amb xarxes de comunicació, sistemes de defensa, estratègies per aconseguir aliment i fins i tot mecanismes per aprofitar la calor del sol.
I sota els nostres peus, probablement, hi ha molt més moviment del que ens imaginem. 🐜🌲
29-07-2026
Albert de Gràcia
