El Pirineu amaga racons sorprenents que sovint passen desapercebuts als ulls de molts viatgers. Un d’aquests indrets singulars es troba a banda i banda del Port del Cantó, entre la vall de Siarb, al Pallars Sobirà, i les capçaleres de les valls d’Aguilar, a l’Alt Urgell. Aquí hi trobem els coneguts com a pobles vermells, un conjunt de nuclis que destaquen per una característica ben especial: el color rogenc de les seves cases i construccions.
Moltes persones hi passen a prop quan es desplacen entre el Pallars i l’Alt Urgell, però poques s’aturen a descobrir l’origen d’aquest paisatge tan singular. La resposta la trobem sota els nostres peus, en unes roques que expliquen una història que es remunta centenars de milions d’anys enrere.
Una franja vermella que travessa el Pirineu
Quan observem aquests paisatges, és fàcil pensar en indrets llunyans com els deserts d’Arizona o certes zones de Colorado. Però no cal anar tan lluny. Al cor del Pirineu català trobem una de les manifestacions més espectaculars d’un fenomen geològic que recorre bona part de la serralada.ç
Fa aproximadament 270 milions d’anys, durant el Permià, aquesta regió estava ocupada per extenses planes fluvials i sistemes deltaris situats en un ambient molt diferent de l’actual. Els sediments acumulats en aquests ambients contenien abundants minerals de ferro que, en contacte amb l’oxigen, es van anar oxidant progressivament fins a adquirir els característics tons vermells que avui defineixen el paisatge.
Aquestes roques formen part d’una gran franja rogenca que travessa el Pirineu d’est a oest i que a l’entorn del Port del Cantó aflora amb una espectacularitat excepcional. El resultat és un paisatge singular, on la geologia condiciona no només el relleu, sinó també la vegetació, els camins i fins i tot l’arquitectura dels pobles.
Quan la terra dona color als pobles
Durant segles, els habitants d’aquestes muntanyes van aprofitar els materials disponibles als seus voltants per construir habitatges, corrals, murs i altres edificacions. Les roques vermelles es van convertir en una matèria primera abundant i accessible que acabaria definint la identitat visual de tota la zona.
Aquesta relació entre geologia i arquitectura és tan evident que encara avui els pobles destaquen pel seu aspecte característic. Les façanes, els carrers i les construccions tradicionals adopten les tonalitats ocres i vermelloses del terreny, creant una harmonia perfecta entre paisatge i patrimoni.
Fins i tot la vida quotidiana estava marcada per aquest color. Els habitants de Guils del Cantó eren coneguts popularment pels veïns del Pallars com els “pota-roia”. El motiu era ben senzill: el fang vermellós de la zona tenyia el calçat i delatava immediatament l’origen de qui el portava.
Una ruta pels pobles vermells
Recórrer aquest territori és una magnífica manera de descobrir una de les cares més desconegudes del Pirineu.
Una de les millors portes d’entrada és el mirador de la Creu de Guils, probablement un dels punts panoràmics més espectaculars de la zona. Des d’aquí es poden contemplar les formes del relleu i les tonalitats vermelloses que caracteritzen bona part del paisatge del Port del Cantó.
A pocs quilòmetres trobem Guils del Cantó, un petit poble que conserva tota l’essència d’aquest territori de frontera entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
Ja a la vall de Siarb, apareix Vilamur, una preciosa vila medieval que durant segles va exercir com a capital de l’antic Vescomtat de Vilamur. Els seus carrers i el seu patrimoni recorden la importància històrica que va tenir aquest sector del Pirineu.
La ruta continua fins a Rubió, considerat el poble habitat més alt de Catalunya. Situat en una posició privilegiada, ofereix unes vistes espectaculars sobre les muntanyes que envolten el Port del Cantó i manté intacte el caràcter de l’alta muntanya pirinenca.
Un altre dels indrets imprescindibles és Llagunes, probablement un dels pobles amb més personalitat de la vall de Siarb. Envoltat de prats, boscos i muntanyes, conserva una atmosfera autèntica que transporta el visitant a un Pirineu pausat i poc alterat pel pas del temps.
Santa Creu de Llagunes, el gran tresor arqueològic
La visita culmina en un dels espais patrimonials més extraordinaris de la zona: el despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes.
Situat a més de 1.600 metres d’altitud, aquest jaciment és considerat un dels conjunts arqueològics medievals en alçada més importants de Catalunya. Les excavacions realitzades durant les darreres dècades han permès reconstruir part de la vida quotidiana dels habitants que van ocupar aquest enclavament estratègic durant l’edat mitjana.
La seva ubicació privilegiada, dominant bona part de la vall, permet comprendre la importància que van tenir aquests assentaments de muntanya en l’organització del territori pirinenc.
Un dels secrets millor guardats del Pirineu
Els pobles vermells del Port del Cantó constitueixen molt més que una curiositat geològica. Són un exemple excepcional de com la natura ha condicionat la història, l’arquitectura i la manera de viure de les persones al llarg dels segles.
Un territori on les roques expliquen una història iniciada fa centenars de milions d’anys i on cada poble conserva l’empremta d’aquesta herència geològica única.
Potser hi has passat moltes vegades de camí entre l’Alt Urgell i el Pallars. Però la propera vegada valdrà la pena aturar-se. Descobriràs un dels racons més sorprenents, desconeguts i autèntics de tot el Pirineu.
Albert de Gràcia
