Si alguna vegada heu caminat per la capçalera de la Noguera de Vallferrera, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, probablement us ha cridat l’atenció un fenomen molt peculiar: nombroses roques i còdols de la llera apareixen recoberts per una fina capa de color blanc. A simple vista podrien semblar restes de calç, líquens o algun tipus de contaminació, però el seu origen és molt més interessant.
Es tracta d’un fenomen geoquímic natural, estudiat per l’Institut Geològic de Catalunya, que es manifesta especialment entre el circ de Baiau i el Pla de Boet. Les primeres observacions es van fer l’any 2005 i, a partir del 2010, aquestes pàtines es van començar a fer més evidents al llarg del curs de la Noguera de Vallferrera.
No és calç: la roca és la clau
Per entendre l’origen d’aquestes pàtines hem de pujar fins a les parts més altes de la vall i mirar què hi ha a les roques.
En aquesta zona hi ha materials que contenen sulfurs, com la pirita. Quan l’aigua entra en contacte amb aquestes roques, es poden produir processos d’oxidació que afavoreixen l’acidificació de l’aigua. Aquestes aigües lleugerament àcides tenen capacitat per mobilitzar diferents elements presents a les roques, entre ells l’alumini.
L’aigua, per tant, actua com un vehicle que transporta aquests elements riu avall.
I és aquí on comença la part més curiosa del procés.
Us deixem enllaç a un estudi extens sobre aquestes pàtines:
Quan dues aigües es troben
Les pàtines blanques apareixen principalment quan aigües amb característiques químiques diferents es barregen.
Les aigües que baixen de les zones on les roques han afavorit l’acidificació arriben a punts on entren en contacte amb altres aigües menys àcides. Quan canvien les condicions químiques, l’alumini que viatjava dissolt a l’aigua deixa de mantenir-se en solució i precipita sobre les roques de la llera.
El resultat és aquesta fina capa blanquinosa que recobreix els còdols.
Els estudis de l’Institut Geològic de Catalunya van determinar que el component majoritari d’aquestes pàtines és alumini en forma d’òxids i hidròxids complexos.
És, en definitiva, una reacció química que podem veure directament sobre el paisatge.
Un fenomen que podem seguir riu avall
La distribució de les pàtines també ens dona pistes sobre com funciona el sistema.
El fenomen es concentra a la capçalera de la Noguera de Vallferrera i es fa especialment evident a partir de la zona on conflueixen els cursos procedents de Baiau i Escorbes, i es pot seguir en direcció al Pla de Boet.
No és casualitat.
La ubicació d’aquestes pàtines està relacionada amb la confluència de diferents aigües i amb les condicions geoquímiques que es donen al llarg del riu.
La pròpia llera es converteix així en una mena de laboratori natural on podem observar com l’aigua, les roques i la química interactuen contínuament.
Per què ara les veiem tant?
Hi ha un altre factor que ha contribuït a fer més visible aquest fenomen: la manca d’aigua.
Durant els períodes secs, el cabal de la Noguera de Vallferrera disminueix i moltes de les roques que habitualment queden cobertes per l’aigua passen a estar exposades.
La pàtina, que ja s’ha format sobre la superfície dels còdols, queda així perfectament visible.
Quan el cabal augmenta i les roques tornen a quedar submergides, el fenomen pràcticament desapareix de la nostra vista.
Això no significa necessàriament que la pàtina desaparegui: simplement queda amagada sota l’aigua.
De fet, el fenomen ha estat objecte d’estudi durant anys precisament perquè permet observar com els processos geoquímics poden deixar una empremta molt visible sobre el paisatge d’alta muntanya.
Un laboratori geològic al mig del Pirineu
Les pàtines blanques de la Noguera de Vallferrera són un d’aquells fenòmens que, a primera vista, poden passar completament desapercebuts.
Però quan coneixem la seva història, cada còdol blanc ens explica una mica més sobre el territori.
Les roques aporten els minerals, l’aigua els transporta i la química fa la resta.
I tot això està passant avui mateix.
La propera vegada que caminem pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i trobem aquestes roques blanquinoses, ja no veurem simplement una pedra amb una capa blanca. Estarem davant d’un procés geològic actiu que ens recorda que el paisatge pirinenc no és estàtic: continua canviant, gota a gota, mineral a mineral. 🪨💧🏔️
31-07-2026
Albert de Gràcia
